Segueixo necessitant la necessitat de necessitar-te
i patint el patiment del que he patit:
viure una vida sense vida.
Només em queda somniar amb somnis ensomniats
i morir cada dia, una mort no mortal,
mentre ploro un plor abans plorat.
I respiro, sense respirar aire,
o em moc sense moure'm,
o et penso, sense pensar-te.
No hay comentarios:
Publicar un comentario