Perdut en corbes

I és en les corbes que em perdo,
la sinuositat del seu sabor,
laberint de plaers i fugides,
presó amb ferma maror.

I són els ulls la llengua esclava
que només penso en poder recitar
i acaronar versos on s'animava
la joia del cel en el somniar.

I en tu que et penso i et sento
i en mi, que et vull sentir i pensar
sentir-me dins la teva marea
i en ferm poder-me ofegar.

I en mi, dibuixar-te al meu cos
o en tu, dibuixar-te amb els dits
vers la teva esquena nua
com a tapís de les meves quimeres

Sorberte

Quiero sorber de tus pupilas
todo halo de tu interno calor,
notar como en mis manos apilas
la turgencia de todo tu sabor.

Quiero lamer de tu cuerpo tu alma
fundirme con un toque de danza
en tus curvas, con toda calma
gozar de tu ser la enseñanza.

Quiero hacer de tu piel mi abrigo
que en arañazos quemes mi ser
que mis ojos sean el mudo testigo
que en tu exceso mío sea el querer.

De veu, sense veu

Som la veu dels sense veu,

una flama en la foscor

que il·lumina aquesta bogeria

anomenada societat.

Sentim els teus dolors,

i et patim l’esclavatge,

et lluitem els horrors,

i t’anhelem llibertat.

I seguirem batallant, inesgotables,

per a que el cel sigui blau per a tots

i no d’un trist color gris

que acompanya la teva cel·la.

Maleïm el teu patir,

I et sentim la captivitat,

et pugnem el terror,

i t’anhelem la igualtat.

L'afany

Et noto les tempestes

i l’afany pels oblits,

les ombres que et remouen

entre renecs perduts.

Et penses a les pèrdues

i en desig als dolors,

de les llunes de dia

a les teves parpelles, captives.

Et creus sotmesa als capvespres

que t’arrosseguen sense esma

i de retruc, esclava al mareig

d’una nàusea anomenada vida.

Et sents buida en existència

i obligada pel delit dels horrors

dels cossos que et dansen les nits

i dels rancors que et ballen els dies.

Els amants

Els amants, joia creada en l'emoció,
un tresor trobat ben endins
del poderós jou que cancel·la voluntats:
el delit humà pel pecat.

Els amants, orgullós esclavatge com ensenya,
ombra d'il·lusió que en carn es desplega,
la voracitat de la passió no nascuda,
un punt en la foscor on la llum aguanta.

Els amants, vivint com a forma d'art,
celebrant la vida tornant-se pedra
domant els sentiments com a tempesta
mentre seuen al tron de la incertesa.