Perdut en corbes

I és en les corbes que em perdo,
la sinuositat del seu sabor,
laberint de plaers i fugides,
presó amb ferma maror.

I són els ulls la llengua esclava
que només penso en poder recitar
i acaronar versos on s'animava
la joia del cel en el somniar.

I en tu que et penso i et sento
i en mi, que et vull sentir i pensar
sentir-me dins la teva marea
i en ferm poder-me ofegar.

I en mi, dibuixar-te al meu cos
o en tu, dibuixar-te amb els dits
vers la teva esquena nua
com a tapís de les meves quimeres