De veu, sense veu

Som la veu dels sense veu,

una flama en la foscor

que il·lumina aquesta bogeria

anomenada societat.

Sentim els teus dolors,

i et patim l’esclavatge,

et lluitem els horrors,

i t’anhelem llibertat.

I seguirem batallant, inesgotables,

per a que el cel sigui blau per a tots

i no d’un trist color gris

que acompanya la teva cel·la.

Maleïm el teu patir,

I et sentim la captivitat,

et pugnem el terror,

i t’anhelem la igualtat.