En terra trencada

Em vaig perdre en mi mateix

o em vaig perdre en tu,

i em refugiava en les teves passes

sobre terra trencada

que semblaven contagiar-me l'elogi

d'una primavera per venir

i d'un hivern passat.

I em vaig creure únic i inigualable,

pensava que els dies tenien mil colors

i que els colors només eren fragments de tu,

un infinit al teu rostre

que feia que volgués més, i més,

que et sentís la lluna als peus

i tot l'univers a l'abast.

I vaig adonar-me que les petjades s'esborren,

que els colors semblen menys colors,

i que en terra trencada l'hivern mai passa,

sense suficient aire pels meus pulmons cansats,

plens d'anhels, encara,

anhels en forma de fum.