A caos d'orella

I avui m’aixecaré i pintaré les parets de foc,

i obriré les finestres, per a que el sol cremi els mobles

i m’asseuré, envoltat de flames,

imaginant i tastant la calor dels teus llavis,

aquell desig de magma a flor de pell

que fa que els volcans semblin simples espelmes,

una petita i minsa flama a l’horitzó,

un petit univers a les meves mans

que prega per a expandir-se i ocupar tota l’habitació,

i despintar les parets, i pintar-les de tu,

i omplir-me, de records que encara han de venir,

i de llàgrimes que he de gaudir,

i de somriures que he de patir.

Omplir-ho tot, de tu,

de mi,

de l’ordre en el caos,

i del caos ple d’ordre

que són les teves paraules

a cau d’orella.