Enyor de primavera, silenci d'hivern

Silenci entre els arbres, una fulla cau al terra,

la tempesta s'acosta,  el vent se'n fa esclau,

i el temps esdevé arrel, els minuts fricció,

entre cossos celestes, entre dies i nits.

Calma a les aigües, desitjos en forma d'onada,

el mar en quietud,  els anhels buscant terra ferma,

i els astres s'apropen i es fugen

de si mateixos, de les seves llunes, dels sols.

Enyor de primavera, silenci d'hivern,

les estacions es dolen, el temps està a l'exili,

i la lluna passa de plena a buida,

de tot a res, del món al buit.

Estàtics els dies, en processó perenne,

llangueixen els segons, en desencís de matinada,

i les emocions a flor de pell

d'infinit, de no res.